dimecres, 19 d’octubre del 2005

Perplexitat cinquena

El pitjor de la sarsuela aquesta és que segurament tenen raó els que pensen que no ens mereixem de ser una nació, que regió i encara gràcies, i lligada ben curt...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No tenen raó, no és que no ens ho mereixem, ho sóm. Encara que finalment no estigui escrit a l'Estatut ho seguirem sent. Només cal que ens espolsem els complexos de sobre.

Anònim ha dit...

El que no ens mereixem és estar dins d'un Estat com el que ens ha tocat, que després més de 300 anys d'ocupació encara no vol acceptar la realitat tal com és. Estic d'acord amb l'Antoni en que és un fet que som una nació i que ens hem de treure els complexes del damunt.
Ara bé, això no vol dir que no ens estiguem "cobrint de glòria". La imbecilitat dels polítics (i la dels que els votem) no té fronteres.
Hauríem d'aprendre d'altres que estan en la mateixa situació, com Euskadi o Irlanda del Nord, que tot i que tampoc els hi posen fàcil, sembla que tenen més clar que nosaltres que hi ha coses a les que no es pot renunciar

Anònim ha dit...

No és una qüestió de «principis», de ser o no ser; sinó pragmàtica: imagineu-vos la política exterior que faríem, o la política energètica, o la política cultural... Seríem la riota del món!
Quan fem el ridícul, que el fem, i el fem sovint —també ens hem de desacomplexar per aquí; no tot el que ens passa és culpa dels «altres»—, de l'Estat enfora, si més no, el fem en nom d'Espanya, i això és un consol.
La independència ens l'hem de merèixer...

Anònim ha dit...

Anònim, ja som la riota d'Europa sent espanyols.
A més, potser si que si fóssim independents fariem el ridicul, però això ( per desgràcia ) encara està per veure. N'hi ha d'altres que fa molts anys que l'estan fent el ridícul, i coses molt pitjors, i ningú els hi treu la sobirania.